“Com vaig aprendre a conduir” i les seves lliçons que no podem oblidar

Barcelona, Catalunya

Fotografia: Kiku Piñol

Text: Adriana Agudetse

Amb una sala plena, la Sala Beckett ho ha tornat a fer. Aquesta vegada, amb l’obra Com vaig aprendre a conduir de Paula Vogel, la qual va rebre el premi Pulitzer 1998 i va ser nominada al Tony en la seva reestrena al 2022. Ara la tenim a Barcelona de la mà de Marilia Samper com a directora, amb un repartiment format per Mireia Aixalà, Ivan Benet, Alba Gallén, Blai Juanet Sanagustin i Kathy Sey.

Com vaig aprendre a conduir ens situa a Maryland, EE.UU, construint una línia temporal de la vida de Coseta (Aixalà) i la seva tumultuosa relació amb el seu Oncle Peck (Benet). Al ritme de cançons de Madonna i Britney, entre d’altres, l’obra ens va presentant els traumes de la Coseta, fent-nos prendre consciència de que la misogínia està incrustada a tot arreu, fins i tot al seu nom.

Converses que ens impacten

Aquest repartiment més que polifacètic ens transporta a diversos records que van marcar a la protagonista, en diferents cercles socials i especialment a la família. La història tracta temes que segueixen sent tant urgents i rellevants com ho eren als anys noranta, com ara la cosificació de l’adolescent i la manera en que aquesta falta d’intimitat i seguretat repercuteix a l’adultesa. “Els homes només volen una cosa”, li diu la seva mare en una de les seves lliçons d’educació sexual, més inclinades a avergonyir a la dona que a protegir-la o preparar-la. Com vaig aprendre a conduir destaca la importància de les converses que tenim als anys formatius, les quals ens impacten per a sempre.

Fotografia: Kiku Piñol

L'abús disfressat d'afecte

Com a espectadora, no pots evitar sentir una barreja de terror, fàstic i impotència al presenciar les interaccions de la Coseta amb el seu Oncle Peck i les seves (de vegades no tant) subtils tàctiques a l’hora de manipular-la. Ella és una víctima d’una figura adulta en qui confiava, i ell s’aprofita d’aquesta vulnerabilitat.

Mentre aprèn a conduir, Coseta aprèn moltes altres coses sobre amor, sexe i ser una dona, que potser s’estimaria més no haver aprés. L’obra sap com saltar de l’humor al drama, i cal destacar el talent del repartiment per a aquesta labor, que ens deixa amb moments clau com el monòleg de Kathy Sey o l’angoixant escena final amb l’Alba Gallén.

Com vaig aprendre a conduir és una història de grooming, però també una reflexió profunda i crua dels missatges que enviem a les noies i les dones des de l’infantesa. “Les noies es fan dones abans que els nois es facin homes”, li diu a Coseta l’Oncle Peck, i és tan sols una de les fal·làcies que l’obra ens impulsa a desmuntar.

Podràs veure-la a la Sala Beckett fins a l’1 de març.